La Pluja

Aquest poema el poso perquè a mi m'agrada molt i perquè que sepiguen lo que significa la ploja.
La pluja és una bruixa amb el cabell molt llargs.
Cascavells li repiquen trota la trena avall.
A la nit, si venia, ho fa sense avisar, estslzim a la cara i el vestit entripat.
Si fa córrer l'escombra conillets, a amagar!
Amagats que seríem que no ens atraparà.
Darrere la cortina fem-li adéu amb la má.

Els dubtes en el meu futur

Jo vaig arribar a Espanya fa 7 mesos i semblava que m' anava molt bé no va ser així.
Quan vaig arribar tot m'anava bé i vaig pensar al col-legí també m'aniria molt bé com al meu país
tot m'està sortint malament, no comprenc les classes perquè el que m'ensenyen aqui és tot diferent al meu pais´però no vaig a rendir-me ni tirar la tovallola perquè així m'estigui anant malament o bé sortiré endevant perquè vull ser algú a la vida.

La fotografia es de kavto

Jo i la meva Banda

Jo als nou anys estava a l'escola Julio Tobar Donoso.
En aquesta escola hi havia una banda de guerra i jo era d'aquesta banda i m'agradava molt.
Primer vaig entrar tocant la flauta, desprès em vam canviar a "flautín", finalment vaig tocar el "tenor" i el tambor. M'agradava tocar el tambor perquè em van ensenyar a tocar les marxes.
Cada dia vaig entrenar-me amb el meu grup. Quan sortiam a les desfilades o als concursos sempre guanyàvem o quedàvem en segon lloc. Sempre arribàvem a l'escola i a casa cansats.
El nostre entrenador era molt bo però quan s'enfadava ens ho feina pagar fent-nos fer salts i flexions. El nostre director va estar orgullòs de nosaltres perquè entrenàvem dur per guanyar el que voliem.
Aquest escoleta jo la volia molt perquè em van educar mol bé, allà vaig fer la meva primària amb els meus millors amics i la meva professora.
I si yo fos el director jo reuniria tots els meus amics de "séptimo" grau per tocar per última vegada la bande de guerra amb tots els integrants.

Els meus amics

Els meus amics es diuen Carlos i Tatiana, són molt bons i sempre van estar al meu astat i mai ens vam separar. Anàvem a jugar a pilota a una pista al davant de la meva casa amb els meus cosins i nebots peró sempre perdiem amb els oponents.
Els recordo sempre i juro que mai no els oblidaré, els meus amics. Els enyoro molt.

El meu nebot

Es diu Gerard i té un any i divuit mesos, és Espanyol perquè va néixer a Espanya.
Gerard és un noi petit i és molt maco. Ell juga amb mi també, l'agrada ballar només quan escolta música. Pero és molt malcriat però així m'agrada molt. Ell és el meu nebot preferit. Aquit exposo unes fotografies seves.

El meu país

L'Ecuador es troba a la meitat del món. Té tres regions: costa, serra i orient i té unes illes que són molt importants. Hi ha una illa que es diu illa Galápagos on hi ha animals de totes les espècies que s' estan extingint.
El meu país és molt petit però té ciutats molts importants com: Guayaquil, Manabi y Quito.
La meve ciuitat és Quito. Allà hi ha moltes esglesies molt importants per a mi com la Catedral, la Basilica i l`esglesia de la Verge de Quinche.
I té centres historics com la Plaça Grande i la Plaça Sucre.

Els meus gossos

Tinc dos gossos. Un es diu Jac.
Té dos anys i és de color taronja.
És gran, té la llengua lila i juga amb la pilota. I és molt dolent amb les persones desconegudes i amb els animals indefensos.
També tinc un altre gos ,es diu Bobi. Aqui teniu les fotografies dels dos Jac i Bobi.